La música distópica de club de Nick León se nutre de los sonidos de los diversos ecosistemas de Florida, pero su estilo ha variado con valentía a lo largo del camino. Tras iniciarse en la escena de rap de Soundcloud del sur de Florida a temprana edad, Nick se inclinó rápidamente hacia los sonidos latinos provenientes de Puerto Rico y Colombia. Nick lanzó su aclamado EP Xtasis en TraTraTrax, que contó con la participación de DJ Babatr en 2022 y obtuvo créditos de producción de artistas que desafían el género como Rosalía, Tokischa y Oklou. Su colaboración con Erika De Casier, lanzada en TraTraTrax en 2024, ha sido aclamada como una de las mejores canciones del año, si no la mejor, por medios como Pitchfork, The Guardian, Crack y Resident Advisor.

Combinant la naturalesa exploratòria de la cultura de ball i la poesia del disseny de so, l'artista sonor uruguaià Pablo de Vargas, també conegut com a Lechuga Zafiro, busca expressar els matisos de l'experiència llatinoamericana a través de la seva música. Amb la seva cançó debut Sapo de Manga, editat el 2013 a Cómeme, els seus dos Eps, Aequs Nyama (Salviatek, 2015) i Testigo (NAAFI, 2018), van collir ressenyes de Pitchfork, The Guardian, Resident Advisor i FACT Magazine. Ha col·laborat amb els pioners de la música experimental Matmos, amb la transgressora performer Linn da Quebrada i ha remesclat artistes del segell de Xangai SVBKVLT.

La productora i DJ italomarfileña Ehua ha estat sacsejant l'escena des del seu debut el 2018 amb l'EP Diplozoon a Femme Culture. Des de llavors, ha remesclat per a Ninja Tune, punxat en alguns dels festivals més icònics d'Europa i té un programa a Radio Raheem de Milà, on explora el techno experimental. Els seus recents llançaments inclouen Aquamarine a través de Nervous Horizon i Venom. Lluny de la música de club, Ehua també té interès per les arts i va compondre una sèrie de bandes sonores per a curtmetratges i accions artístiques, a més de formar part de GRIOT, col·lectiu influent centrat en les arts d'Àfrica i la seva diàspora.