Després de l’èxit crític del seu àlbum homònim del 2024, EKKSTACY, l’artista de 23 anys va deixar Los Angeles i Nova York per tornar a la calma de Vancouver, on va créixer. “Viure aquí és avorrit, però còmode”, admet. El retorn va ser un respir necessari després d’una gira europea marcada pels excessos: “Molta droga i molt alcohol — psicosi”, va confessar. Va decidir aturar-se després de conèixer una noia especial i va començar a escriure sobri i enamorat.

El seu nou disc, Forever, marca un canvi creatiu. Influït per bandes com Japandroids i Remo Drive, presenta guitarres més agressives i lletres més honestes. “Vaig deixar d’escoltar l’indie que m’agradava i em vaig ficar més en l’emo”. A diferència dels seus treballs anteriors, va compondre Forever cantant des del principi, amb la guitarra a la mà. “Sona bàsic, però per mi va ser una revelació”.

Forever sona més directe i cru. Des del pop-punk enèrgic de l’obertura fins a balades com “Seventeen” i “Wonder”, Ekkstacy mostra tot el seu ventall emocional. A “She Will Be Missed”, passa de murmuris a crits desgarradors. No hi ha col·laboracions ni artificis—només ell, en el seu millor moment. “Aquest és el millor àlbum que he fet”, conclou. “És el primer que em fa il·lusió ensenyar als meus amics”.